GIRIG

FOTOS PANORAMIQUES DELS MEUS VIATGES

2009-01-22T00:44:00.000+01:00

Panoramiques fetes de diferents llocs on em viatjat o em estat...
Speggatzini ( ARGENTINA)

Catedral de Berlín ( Berlín)

Tibidabo (Barcelona)

Museu de Pergamo ( BERLIN)

Prekestolen (NORUEGA)

Olimpiastadium ( BERLIN)

Perito Moreno (ARGENTINA)

Algo especial...07/11/2009

2009-01-21T02:55:00.001+01:00

SORRY SEEMS TO BE THE HARDEST WORD - ELTON JOHN

What have I got to do.............¿Qué tengo que hacer

to make you love me?.............. para que me ames?

What have I got to do...........¿Qué tengo que hacer

to make you care?..................para que te importe?

What do I do...........................¿Qué tengo que hacer

when lightning strikes me?.......cuando un relámpago me sorprende?

And to wake to find..............................Y despierto para ver

that you´re not there................ que tú no estás ahí.

What do I do..................................¿Qué tengo que hacer

to make you want me?............ para que me quieras?

What have I got to do..........................¿Qué tengo que hacer

to be heard?.................................para que me escuches?

What do I say..............................................¿Qué tengo que decir

when it´s all over?.......................cuando todo está acabado?

And sorry seems to be.................................Y "lo siento" parece ser

the hardest word....................la palabra más difícil.

It´s sad, so sad.........................Es triste, tan triste

it´s a sad, sad situation................es una triste, triste situación

and it´s getting more and more absurd,....y es cada vez más y más absurda,

it´s sad, so sad,.........................es triste, tan triste

why can´t we talk it over?................¿por qué no podemos hablarlo?

oh, it seems to me.......................oh, me da la impresión

that sorry...............................que "lo siento"

seems to be the hardest word.............parece ser la palabra más difícil.

It´s sad, so sad.........................Es triste, tan triste...

What do I do.......................¿Qué debo hacer

to make you love me?.................para que me ames?

What have I got to do.....................................¿Qué tengo que hacer

to be heard?................................para que me escuches?

What do I do..............................................¿Qué tengo que hacer

when lightning strikes me?................cuando un relámpago me sorprende?

What have I got to do?...................¿Qué tengo que hacer?

When sorry...............................Cuando "lo siento"

seems to be the hardest word... parece ser la palabra más difícil.

Viatge ARGENTINA ESTIU 2007

2009-01-20T19:39:00.000+01:00

Fitz Roy, des del poble del Chalten vam començar a fer un ascens d'un parell d'horetes, per poder arribar a gaudir de veure el Fitza Roy des d'una panoràmica ben especial.Aquesta ruta la vam realitzar amb uns nois que vam conèixer de camí cap al Chalten des de el Calafate, uns catalans de sabadell, dos parelletes, molt majetes.... bona gent .

Després de la caminata vam tornar al hostel on estavem allotjats i ens vem fotre un bife de chorizo amb ous ferrats i patates espectaculars...

VIATGE A LA INDIA i AL NEPAL 2006

2009-01-19T15:35:00.000+01:00

Viatge a NORUEGA 2005 "quin gran viatge!"

2009-01-19T13:23:00.000+01:00

Cap Nord : així que vas cap al nord de Noruega, cada 2-3 dias pots gaudir i disfrutar de postes de sol com aquestes.... la veritat és que són espectaculars.... No ser si les fotos faran justicia però quan ets allà no t'acabes de creure que el cel agafi aquestes tonalitats de vermells, blaus, rosats,....

LES LOFOTEN i LES VESTERALEN: ESPECTACULARS, INOLVIDABLEs......
Trollfjord: en el creuer que es fa per aquest fjors et pots trobar amb salmoneres, frailecillos, i aligues reials que baixen a menjar el peis que els mariners llencen al costat del barco, .... i depen del moment de l'any que hi vagis pots trobar-te amb les orques....Nosaltres no vam tenir aquesta sort, la veritat és que per ser que la orca és el meu animal preferit no hi ha manera de que les pugui a veure, ni a Noruega, ni després quan vaig anar a la Patagonia (sempre vaig quan no és la època, és el que te el treballar, que no et pots agafar les vacances quan vols...).

Eau: d'aqui vam poder fer una de les excursions més maques però també dificil, 6h-7h per la muntanya mig perduts amb la Gemma, després d'arribar a dalt de tot que no va ser fàcil, quedava el pitjor trobar la baixada, que va ser força xunga, en moments vaig pensar que hauriem de trucar als bombers de la gene perque ens vinguessin a buscar, estavem ben perduts, però al final sempre sembla que s'aparegui un angelet que t'ajuda en els moments dificils... vam trobar la baixada però no va ser una tasca fàcil...

ANDENNES: és un poblet al nord de les illes vesteralen, on hi ha una reserva militar americana, però no és famós per aquest motiu sinó que des d'aquí surten els safaris per anar a fer avistatges de balenes... 4h montats en un barco amb un oleatja de la ostia...tothom marejat tot i que et donen una pastilla anti mareix, .... és una sortida ESPECTACULAR!, perquè quan veus les balenes t'agafa un atac d'ilusió com si fossis un nen petit, i la gent comença a apludir, cridar, i després silenci absolut, una d'elles es va apropar tant al barco que quan va respirar l'aigua que va treure ens va esquitxar i va dibuixar l'arc de santmartí a 2 metres nostre.....
Val la pena posar-se a la proa del barco, la sensació és la pera!

Passejant per la glacera del Briksdal: la nostre primera experiència amb les glaceres.Vam poder fer inclus una mica d'escalda amb grampons,

Nigersbreen (una de les glaceres més grans de Noruega)

El fjord del Geirenger,....

De camí cap al PREKESTOLEN (el pulpito)

El nostre monolito, aqui vam fer una competició amb les nostres respectives parelles per haviam qui feia el monolito més bonic, creatiu, .... com podeu veure el d'en Joan i meu, era tot creativitat, amb forma fali....es que els homes sempre pensem amb el mateix! jeje

Mirador de lyseboth i el seu embarcader: sencillament preciós....

JA SOM AL PREKESTOLEN!!!!!SIMPLEMENT MAJESTUOS!!!!Quina alçada, com per que se't caigui algu....

després de 3 horetes de patejada cap amunt ja hem arribat, i la veritat, val la pena....

OSLO:

VIATGE A BERLIN NADAL 2008

2009-01-19T02:54:00.001+01:00

La veritat és que el viatge a Berlín va ser una "bocanada" d'aire fresc, després d'un any llarg i dur preparant lo oposició al cos de bombers.
Acostumat a cada any fer 1 o 2 viatges veient i gaudint de molts racons del planeta, doncs l'any passat no vaig poder fer-ne cap degut a la preparació i al estar pendent de les dates dels exàmens. Això a fet que el viatge a Berlín l'agafés amb moltíssimes ganes i entusiasme.

Olimpiastadium de Berlin: lloc memorable, on Jesse Owens, atleta americà d'origen africà i de raça negra va guanyar 4 medalles d'or en les olimpiades de Berlín de 1936. Medalla d'or en els 100m llisos, 200m llisos, salt de longitud i relleus de 4x100m. Davant la mirada de Hitler, en ple discurs de la superioritat de la raça ària, i on pretenia que els atletes alemans dominesin els Jocs. Hitler tant sols aplaudia les victòries dels atletes alemanys, després de que el comitè Olimpic li insistís en que havia d' aplaudir a tots els medallistes o a cap, ell decidí no estar present a les següents entregues de medalles. Owens va ser aclamat per 110.000 persones en el Estadi Olímpic de Berlín.

Camp de Concentració de Sacsenshausen : esta en el poble de Oranienbourg, com tot camp de concentració es van cometre autèntiques barbaritats. Construit pels nazis, amb l'objectiu de confinar i liquidar massivament a opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals i presoners de guerra. Comença a funcionar el 12 de juliol del '36. Els primers anys era un camp de concentració i després un camp d'aniquilació. Hi havia treballs forçats destinats al armament i també a experiments mèdics.

Aquest camp també va ser molt conegut degut a que es va portar a terme les falsificacions monetaries més complicades de la història a mans dels reclusos jueus. Els alemanys van seleccionar de tots els camps de concentració un grup de presoners que coneixéssin el món de la fotografia, el dibuix i altres oficis relacionats amb les arts gràfiques a fi i efecte de portar a terme aquestes falsificacions ( en la pelicula Los Falsificadores, es relata aquest fet). Van falsificar la lliure estarlina i el dòlar (en el que es va anomenar Operació Kruger), perque no quedéssin testimonis aquest presoners un cop havien trobat la forma de falsificar el dòlar estaven destinats a morir en les càmares de gas. El dòlar no es va poder posar en circulació, degut al evident enfunsament de la Alemania nacionalsocialista. Van ser enviats a Ebensee , però abans de ser gasejats van ser intervinguts pels soldats americans i els van salvat d'una mort segura.

BERLÍN ciutat ( Parlamet, mur, catedral, checkpointcharlie...)

Porta de Branderbourg:

Pergamo Museoum: Mercat de Milet, ...

La veritat és que haver estat a Sacsenshausen m'ha fet sentir i reflexionar en molts moments de les condicions infrahumanes en les que es trobaven els presoners. El fred que nosaltres sentiem, abrigats fins al cap damunt, amb gorros, guants, jaquetes, polars, mitjons, .... penso en com s'haurien de sentir amb tan sòls un miserable pijama, passant gana dia si dia també, rebén pallisses, sent ejecutats, ... sobrevivin en unes condicions indignes, atemorits les 24 hores del dia...

AIGUESTORTES i LLAC DE SANT MAURICI juliol del 2008

2009-01-18T22:56:00.001+01:00

La meva 1a Triatló (Platja D'Aro)

2009-01-18T19:06:00.000+01:00

Dissabte 27 de setembre de 2008, 15h30 de la tarda, no ser encara com però em trobo prepara't per llençar-me a l'aigua i començar la meva 1a triatló. La veritat és que sempre m'ha cridat l'atenció aquest esport, m'agrada nedar, m'agrada anar amb bici i áquest darrer any no he parat de córrer, doncs estic preparant unes oposicions al cos de bombers i m'he hagut de preparar la course navette.
La idea va sorgir un dia parlant amb un amic, en Toni (ell com que ja és bomber, doncs té força temps per poder tenir idees com aquesta jeje), parlant un dia ens va passar pel cap poder fer una triatló... i dit i fet... 1 setmana després m'apuntava a la de Platja d'Aro. En Toni en aquesta ocasió no ha pugut participar però de ben segur que a la propera l'enganyaré perque s'apunti.
Doncs com anava dient, em trobo a les 16h que donen la sortida per tirar-nos a l'aigua, era la 2a sortida, de la gent no federada i dones federades, erem crec que aproximadament unes 100 persones...el mar estava fatal, unes onades de 3-4 metres minim, no era el millor estat de la mar per ser la meva primera vegada, però que carai... 3-2-1-pip i comença la cursa, tothom cagant llets cap a l'aigua, a encarar aquelles primeres onades.... vaig començar molt bé, de camí cap a la primera boya anava dels primers, gir a la dreta i a seguir nedant fins a la 2a boya que estava bastant lluny, en aquest tram vaig haver de parar 4-5 vegades a treurem l'aigua de les ulleres, suposo que és normal, entre cops, onades que t'empasses, i gent que neda de "nassos" doncs vaig encarar el gir de la 2a boya una mica petadet però en una més que digna posició... al final vaig sortir de l'aigua del 15-20 primers.
Acabada la natació vaig ràpidament a fer la meva primera transició, mira que havia repassat ple de vegades el que havia de fer per perdre el menys temps possible, doncs bé pitjor crec que no es podia fer, vaig perdre 3-4minuts, entre que quan surts de l'aigua vas mig marejat, que el banyador d'una peça no baixa, que el casco no enganxa, .... en fi un desastre.... però al final surto amb la bicicleta a rodar les 4 voltes al circuit.
La bicicleta va ser possiblement el que més se'm va atregantar més, portava 7 anys sense tocar una bici de carretera, doncs sempre surto amb BTT, i la veritat es que quan es tractava de rodar ho notava molt, però vam acabar dignament.
Arribo a la transició de bicicleta a correr... i un altre desastre. Tenia una llagueta al peu i m'havia preparat junt a les bambes els mitjos i unes tirites, doncs ni les vaig veure, anava tant accelerat que ni me'n vaig enrecordar... ara a la que portava 15 metres ja m'estava enrecordant de dolor... però en fi vaig sortir i com que em trobava be físicament vaig voler començar des dels primers metres a posar un ritme alt per a la cursa.... greu Error!!!, a la que portava uns 300 metres se'n van quedar "clavats" els isquios.... vaig haver de parar almenys 2 minuts a estirar doncs en aquells moments pensava que no podria seguir... però com que sóc així de tossudet, vaig estirar i em vaig dir a mi mateix, relaxa't comença suau i íntenta acabar com sigui, és la teva 1a triatló i no abandonaràs ni di conya!, a més tenia a tota la meva familia mirant i animant-me, especialment el meu nebot que era la primera vegada que em veia competir en algo, així que no podia retirar-me de cap de les maneres. Així que després d'estirar vaig començar a correr suau i a poc a poc vaig anar notant que podia pujar el ritme... al final vaig acabar apretant i tot.
Vaig arribar a la meta amb 1h 20minuts, jo crec que si hagués fet millor les transicions i no hagués hagut d'estirar 2-3 minutets, l'hagués pugut acabar amb 1h13m aproximadament, però clar haurem d'anar agafant experiència.

Lo important és que m'ho vaig passar GENIAL!

Tordor a la Garrotxa 2009

2009-01-18T16:19:00.001+01:00

Viatge en globus per la GARROTXA

2009-01-17T22:10:00.003+01:00

Pel mes de Juliol vam anar a fer un vol amb globus per la fantàstica comarca de la Garrotxa i la seva Zona Volcànica, vam estar amb l'autocaravana, uns 3-4 dies, vam fer una mica de ruta, passant primer per Camprodón (Ripollès) i després vam anar a uns 15-20km a un poblet que és preciós, molt recomenable pels qui no ho coneguin. Un d'aquells poblets romànics, on hi ha molt poqueta gent, bones excursions, i molta molta calma, Beget

I per fi el viatge en globus tan esperat, a més amb sorpreseta per la Gemma, o sorpresetes....

Escalada

2009-01-13T19:41:00.000+01:00

Des de fa més o menys 6-7 mesos juntament amb en Xavi, vam començar a practicar al que s'ha convertit en una de les nostres aficions més importants, vam començar a provar el tacte de la roca, les sensacions de la verticalitat, vam començar a escalar i ja no em pogut parar.

Primeres escalades a Banyadores

Aquest va ser el primer 6a que vam provar amb en Xavi, la veritat es que portavem dies que deiem de fer un petit sostre com aquest, i ens feia il.lusió, així que ens vam posar mans a l'obra.... tot i que vam fer una mica de trampeta ja que vam muntar la reunió per un altre via que hi havia al costat i que tenia la meteixa reunió i després la vam fer de segons.... Be per algu s'ha de començar.... També cal dir que uns mesos després hi vam tornar i la vem fer bastant millor....

Primeres escalades a Montserrat

Vam començar fent un 5è que la veritat es que ens va costar força, era la nostre primera vegada que ens alçavem a les vies de Montserrat i veniem de fer escalada a Banyadores que és bastant diferent... Vaig obrir el meu primer V+ de primer, i despres en varem fer un parell més.... posteriorment ja anavem una mica crescudets i vam dir amb en Xavi: "anem a provar de fer el 6è que hi ha una mica més enllà.....", la que vam liar!!!, ni de conya la vam poder fer i gairebe em de deixar material a la via i tot.... la veritat és que ara després d'uns mesos d'allò tenim ganes de tornar-hi per provar-les una altre vegada.

Vies Ferrades

2009-01-12T19:48:00.001+01:00

També em començat a fer alguna via ferrada.... la Teresina, el canal de les Dames, i la de Centelles.... de moment...

Aquesta va ser la meva 3a via ferrada, després d'haver fet 2 vegades la Teresina de Montserrat, vam anar amb en Toni, l'Uri, en Marc, en Xavi i jo a fer el Canal de les Dames.... D'aquesta ferrada jo destacaria el rapel que vam fer de tornada, era llarguissim amb un tramp on estaves sospès totalment a l'aire, era dels meus primers rapels, i vaig arribar a baix que la mà dreta em cremava com una mala cosa, i vaig pensar que allò de fer rapel tenia el seu rotllo però que podia ser perillós, per això ara sempre que faig un rapel em faig el prusik per si de cas....

Fent Raftin i Kayak a la SEU d'URGELL amb en Jacob i l'Ester

2009-01-11T20:14:00.001+01:00

Baixada pel canal de la Seu d'Urgell amb rafting i kayak. A principis d'agost vam anar a passar 4 dies amb en Jacob i l'Ester amb l'autocaravana a Andorra i a la Seu d'Urgell.
Un cap de setmana llarg de relax (ja que vam anar a Caldea, que per cert estava a petar, cada vegada val menys la pena anar-hi), i d'esport (sobretot pel 1c1 de basquet que vam fer en Jacob i jo en un dels molts playgounds que hi ha a Andorra, i per la pujada a l'estació de Pal corren des del camping on estàvem instal.lats, on cada minut que passava m'adonava que la llum del dia s'anava apagant i que cada instant que transcurria veia com hi havia menys gent a la carretera que et porta fins l'estació, fins adonar-me que estava més sol que la una en mig d'aquella semifoscor i aquella immensa muntanya, i a on la baixada es va fer tant fosca que no em va tocar cap altre remei que baixar "cagant llets" anava a menys de 4minuts el kilometre per arribar al camping el més aviat possible. I d'esports d'aventura (rafting i kayak, que per cert vaya dos cracks en Jacob i l'Ester!, com reman!, vaya màquines!, quin far de donar voltes sobre si mateixos....jejejeje, no és broma ho van fer molt bé).
Vam seguir els partits d'Espanya i EEUU de la fase prèvia de les Olimpiades en un pizza hut, menys mal que després a la final es van treure l'espineta clavada i els van plantar cara. I també vam estar en un bareto seguint les proesses, una vegada més del més gran jugador de tennis espanyol de tots els temps i el millor d'aquest any, la medalla d'or d'en Rafita Nadal.
Anècdota del viatge. N'hi ha dues, una es la facilitat de'n Jacob en certes habilitats al bosc de nit, junt els rius....ells ja m'entendran.... jejejeje i després una desagradable que quan vam tornar tant a en Jacob com a l'Ester se'ls va endur el cotxe la grua a Badalona (i es que la punyetera grua no para i a la que pot fotre cuartos....).

PD: Ester ja ser que hi ha aluna falta d'ortografia, sobretot en els accents, però es que anava per feina....i que de ben segur que m'ho retrauràs, al igual que la Gemma també em machacarà amb el temita.... però no tothom som tant perfeccionistes com vosaltres..... A per cert una pregunteta: "Qui va guanyar al final al cranium, els homes o les perfeccionistes dones?", bé deixo la pregunta sense resposta, els que hi erem ja sabem quin va ser el resultat aplastant...jejeje

Anem al zoo (per cert el zoo de barcelona fa pena!, que facin algu si us plau!)

2009-01-10T18:10:00.007+01:00

Diumenge 21 de setembre, l'endemà de fer els exàmens per opositar al cos de bombers de Barcelona, vam anar amb la familia al zoo, doncs ja feia temps que teniem ganes de portar al nostre nebot a veure els tigres, monos, elefants, ..... i de passar un dia amb la familia, ja que durant la resta d'any anem tots una mica atrafagats i es complicat fer activitats així.

El dia va estar bé, tot i que vam quedar una mica sorpresos per diversos motius referents al zoo: en primer lloc lo caríssim que és, uns 15 euros aproximadament per persona, i en segon lloc perquè com diu el meu pare, el que va ser en el seu dia un dels millors zoos d'Europa s'ha quedat a anys llums, "esta fet pols", cada vegada hi ha menys animals emblemàtics (floquet, ulises, ...) i no en posen d'altres que siguin igual d'emblemàtics. Les gàbies un desastre, el terra brut, en fi que a qui li toqui si us plau que faci algu....

Història increible TEAMHOYT

2009-01-07T17:04:00.007+01:00

Aquest és un exemple d'actitud positiva envers a les adversitats que et vas trobant a la vida, és un exemple de superació, solidaritat, col.laboració,força de voluntad i treball en equip...

"Rick Hoyt nació en Massachusetts hace 43 años, con la nefasta suerte de sufrir una estrangulación con su propio cordón umbilical, lo que le produjo daños irreparables en el cerebro.Los médicos le dijeron a su padre, Dick Hoyt, que el chico sería un vegetal toda su vida. Sin embargo, comforme pasaron los meses y los años, Dick se dio cuenta de que el chico los seguía con la mirada cuando estaban con él. Cuando cumplió 11 años, sus padres lo llevaron al departamento de ingeniería de la universidad de Tufts para preguntar si había algún medio de comunicarse con su hijo. Allí les dijeron que su cerebro estaba muerto.Sin embargo, Dick les pidió que le contaran un chiste, tras lo cual el chico (Rick) sonrió. El cerebro estaba vivo. A partir de ahí Rick finalmente fue capaz de comunicarse usando un ordenador que le permitía controlar el cursor con un lado de su cabeza.A los pocos años, un compañero de clase quedó paralizado por un accidente de coche (obviaremos las referencias a las declaraciones del ex-presidente Ánsar y sus ganas de conducir ebrio). La escuela entonces organizó una carrera de caridad para conseguir fondos. Rick quiso participar, y su padre, que nunca había corrido nada, tenía bastante barriga cervecera y su único deporte era el póker, lo intentó.Ese día, la vida de Rick cambió. Escribió en su pequeño ordenador que cuando estaban corriendo (su padre empujando de su silla) tuvo la sensación de no ser un discapacitado. A partir de ese momento, Dick intentó proporcionarle a su hijo esa sensación todas las veces que pudiera.De esta forma, el "Team Hoyt" (Dick y Rick) empezaron a participar en diversas pruebas atléticas (millas, medias maratones), entre ellas muchísimas maratones. Su mejor tiempo en maratón ha sido de 2 horas y 40 minutos. Solo 35 minutos más que el récord mundial, y eso teniendo en cuenta que Dick va empujando de su hijo sentado en una silla.Poco a poco, el Team Hoyt empezó también a participar en triatlones (ya sabéis: nadar, bicicleta y correr). Hasta la fecha han participado en 216 triatlones, incluyendo 6 veces el Iron Man de Hawaii (3.8 km nadando, 180 km en bicicleta y de postre una maratón, todo seguido). Además, han completado 20 duatlones, 65 maratones (corriendo 25 veces la Maratón de Bostos), 81 medias maratones, 206 diezmiles, ... así hasta 942 carreras.Hace unos años, Dick sufrió un ataque al corazón durante una carrera. El ataque no fue muy fuerte, pero los médicos encontraron que una de sus arterias estaba obstruida al 95%. Si no hubiera estado tan en forma, probablemente hubiera muerto 15 años antes, le dijeron los médicos."

Cuando una vez se le preguntó a Rick que cosa desearía darle a su padre, el respondió "La cosa que yo más quiero es que mi padre se siente en la silla y que yo pueda empujarlo."

Si després de llegir aquest artícle encara penses que hi ha objectius que són impossibles es que no has parat atenció,...els objectius no els pots esperar, cal anar a per ells amb ambició, amb constància, esforç, solidaritat, col.laboració, força de voluntad, humiltat,...

I com diuen al article de la revista Runners, ara si vols no sortis a córrer o no entrenis com has d'entrenar, o no ho donguis tot perque fa fred, plou,no et ve de gust, o per qualsevol altre excusa.... No hi ha excuses!

Tots tenim un passat...jejeje. Quins temps!

2009-01-01T18:57:00.000+01:00